Els kiwis són els fruits de diverses espècies de les vinyes de la família de les Actinidiàcies. El kiwi més comú té una forma semblant a l'ou de gallina, la pell, envoltada per infinitat de fins filaments, és de color marró. La polpa és d'un color verd intens i al centre presenta un corona de petites llavors de color negre concentrades al voltant d'una fibra de color blanc.
És una fruita molt refrescant, dolça i de vegades una mica àcida, però que el seu sabor explota a la boca.
La collita dels kiwis no s'efectua fins a finals d'octubre. Però per consumir-los cal esperar que hagin arribat a la seva maduració i tinguin una consistència lleugerament tova. Perquè vagi madurant, cal deixar-lo a temperatura ambient. S'han de manipular amb cura.
Se sol consumir al natural, encara que també podem trobar gelats, melmelades i confitures i es fan servir també en rebosteria per a l'elaboració i decoració de pastissos.
El kiwi és nadiu de la Xina sud-oriental, de la vall del Yangtze i es troba descrit per primera vegada per un jesuïta francès el 1750. Al segle XIX, la planta va ser importada a Europa i posteriorment, a principis del segle XX es va estendre als Estats Units i Nova Zelanda. Però no va ser fins a la dècada de 1940 que es va iniciar la seva plantació comercial a Nova Zelanda.

VARIETATS
Kaquiara II i MG-6 d'agradable sabor i de color verd intens i a Espanya, la Actinidia.
Altres varietats de menor importància són:
Monty, Abbot, Kramer, Bruno, Blake, Matua i Tomuri.

PROPIETATS NUTRICIONALS
El seu component majoritari és l'aigua. És de moderada aportació calòrica, per la seva quantitat d'hidrats de carboni. Destaca el seu contingut en vitamina C, més del doble que una taronja, i vitamines del grup B, entre elles l'àcid fòlic. Així mateix és ric en minerals com potassi, magnesi i fibra, soluble i insoluble, amb un potent efecte laxant. La fibra millora el trànsit intestinal. La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. L'àcid fòlic col·labora en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi del material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.